Thinglink - Josep Cardona

La docència en el món de l’Ensenyança Secundària Obligatòria no va ser una opció professional fins fa un parell d’anys, quan la meva carrera professional va quedar estancada i hi havia falta de nous reptes. Per tant, es pot considerar que el meu punt de partida era “el zero”.

El primer contacte amb el màster va introduir un món educatiu que s’allunyava molt de com el recordava. En teoria, les TIC tenien molta més penetració que fa vint anys, i existia innovació en la docència. La comunitat educativa era conscient que era  necessari canviar les metodologies i evolucionar cap a maneres d’ensenyar més relacionades amb els temps actuals, que no amb esquemes de fa cent-cinquanta anys.

Fuente: co.labora.red

Aquestes noves metodologies es recolzen en la idea de que les TIC no són un simple canvi de medi de la metodologia tradicional, si no que aborden un canvi més profund. Les TIC es plantegen com el motor que ha de crear i promoure nous esquemes d’ensenyament-aprenentatge.

Per altre banda, la gestió de conflictes i el respecte a l’alumne i al seu moment vital també fou un descobriment. Tot i que el sentit comú anima a pensar que cada persona és diferent i té les seves necessitats, no era conscient del que realment implicava. Conèixer l’entorn familiar i social de l’alumnat és molt important per aconseguir crear vincles i crear un bon ambient a l’aula. A més, disposar d’eines per a tractar o prevenir els conflictes també és una gran ajuda a l’hora d’afrontar situacions complicades dins l’aula. En aquest aspecte, conèixer que existeixen petites dinàmiques que poden representar avenços en positiu per a la convivència, va suposar una gran ajuda de cara a la visió de l’educació.

Després del pas pel pràcticum, la realitat va entrar en joc. La meva experiència va ser la d’un institut similar a com jo ho recordava, amb classes d’estil magistral però amb més intervencions per part de l’alumnat. Les TIC tenien una presència tímida i sovint relegada a un complement del llibre de text. No obstant això, la gestió de conflictes i la convivència era un element molt cuidat al centre. La figura de l’Orientador, element inexistent a la meva època, juga un paper molt important a l’hora de dinamitzar el centre i fer que sigui un lloc a o no només s’adquireixen coneixements.

Fuente: INED21

En conclusió, el marc teòric s’ha de considerar com l’objectiu a futur, ja que avui en dia és complicat que es puguin posar en pràctica tots els principis innovadors relacionats amb les TIC o amb el canvi metodològic. Tot i que la realitat no s’ajusta al marc teòric, s’ha de treballar en aquesta direcció per a poder provocar realment un canvi en l’estructura de l’educació. Així queda reflectit en el següent recurs: